La llosa (Levític 17)

- Tros de l'obra amb què vaig guanyar el premi Llorenç Moyà perquè us faci ganes llegir-la:

GREG: Amb qui parlaves?
CLAIRE: Resava, en veu alta.
GREG: Resaves.
CLAIRE: Sí, deformació d'educació.
GREG: Resaves perquè tot això vagi bé.
CLAIRE: Sí, supòs que sí.
GREG: Per cert. No m'has contestat.
CLAIRE: El que?
GREG: Que què és?
CLAIRE: Que què és, què?
GREG: El llum.
CLAIRE: Tu ho has dit, un llum... un reflex.
GREG: Pots deixar de tractar-me com si fos imbècil.
CLAIRE: No t’hi estic tractant.
GREG: Ah, no?
CLAIRE: No, clar que no.
GREG: Idò no ho sembla.
CLAIRE: Si et tractàs com un imbècil/
GREG: Ja.
CLAIRE: Si t’hi tractàs, ja t’hauria dit què és aquest llum.
GREG: No t’entenc/
CLAIRE: Com que sé que ets intel·ligent, sé que ho pots esbrinar per tu mateix.
GREG: La cosa més lògica és que això sigui el llum d’un far.
CLAIRE: Molt rebé! Així ets tu que m’has tractat d’imbècil!
GREG: Perdona?
CLAIRE: Home, clar, em fas preguntes/
GREG: Mira/
CLAIRE: De les quals ja en saps la resposta.
GREG: Això no té cap sentit.
CLAIRE: I què és el que té sentit, eh?
GREG: Es veu que res.
(pausa)
GREG: És el far de ton pare?
(pausa)
GREG: Vull dir, el far on treballava ton pare...
(pausa)
GREG: Encara és de la família?
(pausa)
CLAIRE: Que fas que no menges?
GREG: La taula no està parada.
CLAIRE: Els porcs no paren la taula.
(pausa)
GREG: No t’entenc.
CLAIRE: Ara no m’entens?
GREG: No, si et som franc no. Per què em tractes així? Per l’amor de Déu Claire!
CLAIRE: Qui és na Claire?
GREG: Deixa de fer beneitures, Claire, ja n’hem parlat avui matí, tu ets na Claire.
CLAIRE: Idò jo no n’estic segura.
GREG: Qui ets idò?
CLAIRE: Això és el que estic intentant esbrinar.
GREG: I què aconseguiràs amb això?
CLAIRE: Amb això què?
GREG: Amb tenir-me aquí?
CLAIRE: Aquí?
GREG: Sí, aquí, en aquest far?
CLAIRE: Què aconseguiré?
GREG: Clar.
CLAIRE: Aconseguiré saber qui sóc.
GREG: Saps que serà pitjor.
CLAIRE: Pitjor que què, eh?
GREG: Ja ho saps, Claire, ho saps. Ets intel·ligent.
CLAIRE. Abans em tractes d’imbècil, ara d’intel·ligent.
GREG: Sí, però/
CLAIRE: Hem fet un tracte, una condició i no l’has complida.
GREG: Ja m’ho menj, ho veus? Ja m’ho menj, Claire.
CLAIRE: I no em tornis a dir Claire, per favor.
(pausa)
GREG: Idò, com t’he de dir?
CLAIRE: M’has de dir: tu.